documenti
e appelli raccolti in Rete:
Appello
unitario di Barcellona 2002 (catalano)
Appello
unitario di Salamanca 2002 (eng)
Appello
per le demo del 15 marzo (fra)
[Invito ad azioni decentralizzate e diverse
nelle forme e nei tempi]
Comunicato
e appello sul 15/16 marzo degli spezzoni anarchici e autonomi
(ita)
[con appuntamenti di piazza per il 15]
Appello
per lo sciopero inter-europeo degli/lle studenti/esse (ita)
[appello di studenti tedeschi e austriaci
per unire le lotte studentesche]
resoconto
assemblea europea studentesca (ita)
[resoconto di un italiano presente durante
il D14 in Belgio]
Di
cosa discute l'UE a Barcellona? (ita)
[estratto da una pagina ufficiale dell'Unione
Europea]
Banca
Mondiale e privatizzazioni (ing)
[i "consigli" della BM riguardo
la privatizzazione dei settori pubblici]
|
MANIFEST
DE LA CAMPANYA CONTRA L’EUROPA DEL CAPITAL
CATALUNYA 2002
Més enllà de la propaganda triomfalista del govern
del PP i amb motiu de la Cimera de caps d’Estat de la Unió
Europea a Barcelona, les organitzacions sotasignants volem manifestar
el nostre desacord amb el procés de construcció
de la UE.
Ja
fa 16 anys que l’Estat espanyol va ingressar a la Unió
Europea, temps suficient per realitzar un balanç del que
ha passat des d’aleshores. Com a conseqüència
de les polítiques neoliberals defensades, abans per socialistes
i ara per populars, les rendes del capital s’han incrementat,
mentre disminuïen les del treball. S’ha produït
una sistemàtica destrucció dels drets laborals aconseguits
després de llargues lluites obreres. Avui, el panorama
és el·loqüent: la taxa de precarietat laboral
triplica la mitjana europea, i malgrat això, l’índex
d’atur la dobla, situació especialment greu per les
dones i el jovent. S’ha d’afegir una altíssima
sinistralitat laboral i una economia submergida que provoca gairebé
l’esclavatge, sobretot de la població immigrant.
A
més, la rígida política financera i pressupostària
que, obssessionada amb la recerca del dèficit zero, i pel
sotmetiment de totes les polítiques de la UE a la pressió
dels lobis de multinacionals europees, i inclús, nordamericanes,
tenen com a conseqüència la privatització dels
serveis públics (transport, electricitat, correus, sanitat,
educació) i la retallada de les prestacions socials. Avui,
malgrat ser europeus, 8 milions d’habitants de l’Estat
espanyol (668.000 a Catalunya, l’11% de la població)
viuen per sota del llindar de la pobresa, i les desigualtats socials
es van incrementant a gairebé tots els països europeus,
inclús als nòrdics.
La
pertinença a la Unió Europea ha vingut marcada pel
fort dèficit democràtic. La ciutadania de l’Estat
espanyol mai ha estat consultada, via referèndum, sobre
l’ingrés i les condicions draconianes del mateix.
Tampoc en aquelles condicions que l’afecten directament:
l’euro, la independència dels Bancs Centrals, el Tractat
de Schengen i un llarg etcètera. No se’ns ha consultat,
ni en l’àmbit europeu i encara menys a l’Estat
espanyol, sobre les posicions defensades per la UE als Organismes
Internacionals (ONU, G7/8, OCDE, etc... ). Amb secretisme i al·levosia
es defensen els interessos de les grans companyies transnacionals
mitjançant els Plans d’Ajustament Estructural, els
acords de l’OMC, el pes agobiant del Deute E(x)tern i el
Deute Ecològic que el Nord ha contret amb el Sud, provocant
el genocidi de milions de persones del nostre planeta amb l’esclat
de crisis cícliques com la que avui es produeix a l’Argentina.
Hi ha hagut tant d’entusiame en celebrar la caiguda del “Mur
Soviètic”, com hipocresia per construir els “Murs
de la Vergonya” amb els quals frenar, inutilment, el fluxe
d’immigrants que l’injust sistema econòmic internacional
provoca.
La
Política Agrícola Comunitària que consumeix
la meitat del pressupost de la UE, destina el 80% d’aquests
diners públics al 20% més ric del sector, aposta
per un model agropequari de producció intensiva amb l’utilització
de productes químics que provoca inseguretat alimentària
i agreuja la crisi ecològica global. Els residus radioactius,
les emissions de CO2, l’explotació abusiva dels boscos,
les polítiques malgastadores de l’aigua i altres recursos
naturals, la contaminació química, són els
símptomes d’insostenibilitat del model de societat
que la UE promou.
La
presidència espanyola de la UE ve marcada pel servilisme
a la política bel·licista dels Estats Units, intensificada
després del setembre de l’any passat. Aznar, al declarar
que la primera preocupació de la seva presidència
de la UE serà el terrorisme, i el seu suport a la guerra,
demostra la submissió als interessos dels Estats Units
i l’absència d’una política exterior europea
autònoma. La guerra no és un parèntesi transitori:
és el nou escenari on el mercat, enmig d’una aguda
crisi, intenta mantenir la seva dominació mitjançant
el control dels recursos energètics del planeta; subvencions
a la indústria que de cap altra manera serien justificables;
i la imposició d’un seudoconsens sobre la lluita de
“bé” contra el “mal”. En el fons, significa
la retallada de les llibertats i la criminalització dels
moviments socials, la persecució de les persones immigrades
i de tota forma d’oposició popular a les seves polítiques.
Davant
la manca de mecanismes de participació, des de la Campanya
contra l’Europa del Capital volem construir una altra Europa
per a que un altre món sigui possible:
·
Una Europa on sigui la ciutadania, i no el mercat, qui controli
l’economia, amb repartiment de la riquesa i del treball,
mitjançant polítiques econòmiques que tinguin
a bé satisfer les necessitats socials de les persones i
la protecció del seu patrimoni ambiental i cultural.
·
Una Europa que anteposi la llibertat i la igualtat de les persones,
i la seva extensió a tota la població mundial, a
qualsevol altre objectiu.
· Una Europa on la democràcia participativa sigui
una realitat, que permeti el desenvolupament dels drets culturals,
linguístics i polítics de les persones i dels pobles,
incluit el d'autodeterminació.
·
Una Europa l’agenda de la qual prioritzi el foment de la
pau al món, eliminant les desigualtats entre les persones
i els pobles i suprimint els exèrcits. Aplicant polítiques
de justícia universal, com l’abolició immediata
del deute extern dels països empobrits.
·
Una Europa respectuosa amb el planeta i tots els éssers
vius que en ell habiten, avui amenaçats per un mercat sense
límits.
·
Una Europa que faci de l’alimentació sana i sostenible
un dret i no un negoci.
Les persones i col.lectius que formem la Campanya Contra l’Europa
del Capital Països Catalans 2002 volem formar part d’aquest
procés i fem una crida al conjunt de la ciutadania per
a que mostri, de forma inequívoca, la seva oposició
a l’actual model de construcció europea donant suport
a les protestes i les mobilitzacions socials que es succeïran
al llarg d’aquest semestre.
|
